Feia temps que haviem de visitar el sumiyaki del Carlota Akaneya. Pels que no som experts, yaki significa algo com coure el menjar i hi ha una infinitat de versions: teppanyaki quan és a la planxa; yakisoba quan són fideus; teriyaki quan es cou amb salsa basada en soja, mirin i scure; sumiyaki quan és a la graella amb carbó; yakiniku per quan és de carn; kushiyaki: quan fem pintxos, yakitori quan són de pollastre; okonomiyaki quan ho poses el que tu vols, …
Vam triar el menú Akaneya per no omplir-nos molt, a la propera provarem el Saikokiu o ens esforçarem a triar directament de la carta. No recordo com es deien, però segur que agafariem la carn que estava marinada i la que ve amb la paelleta.
- Sopa de miso
- Gyoza (empanadilles japoneses farcides de pollastre i verdures)
- Yasai Yakisoba (fideus japonesos amb verdures al carbó)
- Yasai to kinoko (hotpot de verdures i bolets amb salsa Mentsuyu)
- Higawari kaisen (marisc del dia – tonyina)
- Wagyu zabuton (sobrecostella de vedella japonesa)
- Wagyu tomosankaku (punta picana de vedella japonesa)
- Wagyu ichibo (quadril de vedella japonesa)
- Wagyu karubi (pit de vedella japonesa)
- Daifuku Mochi (pastís japonès amb pasta d’arròs)
- Taketsuru choco (tofones de xocolata amb Taketsuru)
Itadakimas!
Repassa aquí altres menús degustació que hem tastat.